Conclusions

Crec que no era conscient de la gran importància que tenen les noves tecnologies per a tothom fins ara.

És un fet que vivim a la era de la comunicació i que en cada un del moviments habituals de la nostra vida quotidiana hi apareixen elements tecnològics que pretenen facilitar fins al més petit detall. Tot i que pot ser n’era més o menys coneixedora d’aquest realitat he de dir que mai m’havia plantejat el fet què fos tan necessari el coneixement d’aquestos per a la intervenció social.

Possiblement gràcies als continguts d’aquesta assignatura tingui una perspectiva més real de les necessitats actuals de qualsevol persona. Per aquest motiu la metodologia que em puc plantejar en un moment determinat a partir d’ara es veurà influïda per aquests coneixements adquirits.

He de dir que la manera com ha rebut els continguts ha estat motivadora i que si no hagués estat d’aquesta manera possiblement no podria haver extret tant de profit.

Crec que he obert una porta al descobriment d’un món que no coneixia massa i que m’interessa, els primers passos els hem fet de la mà, ara hem de començar a caminar sols.

Jocs social.

Aquest és un joc que et fa posar a la pell dels refugiats i immigrants que han d'abandonar els seus països.

http://www.playagainstallodds.com/ ">

L'educació i les TIC.

L’ educador social d’avui ha de tenir coneixements de moltes coses. Però una d’elles i molt important és el món de les tecnologies. Amb les exposicions de classe vàrem poder veure la influència que poden causar a la societat i sobretot que hi ha moltes maneres d’aplicar aquests coneixements als col•lectius més desafavorits.

Com diu Joan Ferrés al seu text vivim en la cultura de l’espectacle, basada en els audiovisuals que desperten els sentits. En l’aspecte personal de la narració per implicar els sentiments donant lloc a la primacia de l’emotiu. El dinamisme, evolució en tots els aspectes que ens afecta en qualsevol àmbit dins la nostra vertiginosa vida. I com no el sensacionalisme necessari per atreure l’atenció de tot aquell que viu en la nostra societat tecnificada.

S’estan modificant els nostres hàbits i costums, i la educació hi ha de posar mà per tal d’educar en les noves tecnologies a favor tant dels usuaris com de l’evolució crítica i pautada de les TIC.

Power point, "Educar en la cultura de l'espectacle".

Basket case

Tecnoautobiografia.

Vaig néixer a Barcelona el 4 de febrer de 1983, l’any de la tele, com dic jo, la nostra, TV3.

 

Sempre m’han despertat interès les noves tecnologies, tot i que no he sigut massa fanàtica de les maquinetes com la Game Boy ni dels videojocs. Això si tenia la Game Gear que la compartia amb la meva germana, va ser una bona època...

Recordo que quan tenia 10 anys la meva mare tenia un Macintosh LC II com aquest i jo jugava amb els programes de disseny.

Així vaig començar a escriure els primers treballs de l'escola.

He de reconèixer que la meva vida està marcada tecnològicament parlant i que no podríem entendre la societat mundial d’avui en dia sense contemplar aquesta influència com a part fonamental de la nostra identitat. És per això que us descric un dia qualsevol de la meva tecnològica vida.

Un dia qualsevol...

Sona el despertador del mòbil, es clar, ja fa molt de temps que m’he acostumat a utilitzar-lo també amb aquesta funció.

Li dono a "repetir" un parell de vegades, vaig al bany i em dono una dutxa d’aigua tèbia, no se com abans ho podien fer amb aigua freda!

M’enllesteixo i vaig a buscar el cotxe per anar a la feina, quin gran invent. (En Forfi, com diu una amiga meva).

Una de les primeres coses que faig és mirar el correu electrònic i ara també el campus virtual, no sigui que hi hagin novetats d’última hora.

Baixo a esmorzar i arribem a un dels espais domèstics on les tecnologies fa bastant de temps que hi participen, la cuina. A primera hora acostumo a fer servir la cafetera i com no, el microones. Tot elèctric!

Anem a les nostres posicions, el CRAE és molt gran així que recorrem a la tecnologia de nou per trobar una manera pràctica de comunicar-nos entre tots els educadors de la manera més fàcil, apareix el walkie talkie.

És el moment d’estar al despatx, a l’ordinador fent informes o PEIS dels nois, agafant el telèfon i arxivant els faxos que arriben de la Fiscalia de Menors.

Tornem a estar a la cuina, els fogons ja calents i els forns desprenent l’olor del dinar. Un altre cafè i cap a la universitat.

He de parar a posar benzina, la ronda va força plena... Miro el rellotge, vaig bé de temps.

A classe ens projecten un power point, prenem apunts però ens anuncien que el penjaran al campus, (menys mal, pensem molts).

Ja estic arribant a casa, busco aparcament, està difícil avui.

Encara està el sopar per fer així que em poso mans a la obra mentre es fa una rentadora i miro les notícies a la televisió.

 +   + 

Des del sofà i casi amb els ulls tancats preparo el mòbil perquè soni demà a la mateixa hora.

Adaia Anglès.

Reproductor Música