Tecnoautobiografia.

Vaig néixer a Barcelona el 4 de febrer de 1983, l’any de la tele, com dic jo, la nostra, TV3.

 

Sempre m’han despertat interès les noves tecnologies, tot i que no he sigut massa fanàtica de les maquinetes com la Game Boy ni dels videojocs. Això si tenia la Game Gear que la compartia amb la meva germana, va ser una bona època...

Recordo que quan tenia 10 anys la meva mare tenia un Macintosh LC II com aquest i jo jugava amb els programes de disseny.

Així vaig començar a escriure els primers treballs de l'escola.

He de reconèixer que la meva vida està marcada tecnològicament parlant i que no podríem entendre la societat mundial d’avui en dia sense contemplar aquesta influència com a part fonamental de la nostra identitat. És per això que us descric un dia qualsevol de la meva tecnològica vida.

Un dia qualsevol...

Sona el despertador del mòbil, es clar, ja fa molt de temps que m’he acostumat a utilitzar-lo també amb aquesta funció.

Li dono a "repetir" un parell de vegades, vaig al bany i em dono una dutxa d’aigua tèbia, no se com abans ho podien fer amb aigua freda!

M’enllesteixo i vaig a buscar el cotxe per anar a la feina, quin gran invent. (En Forfi, com diu una amiga meva).

Una de les primeres coses que faig és mirar el correu electrònic i ara també el campus virtual, no sigui que hi hagin novetats d’última hora.

Baixo a esmorzar i arribem a un dels espais domèstics on les tecnologies fa bastant de temps que hi participen, la cuina. A primera hora acostumo a fer servir la cafetera i com no, el microones. Tot elèctric!

Anem a les nostres posicions, el CRAE és molt gran així que recorrem a la tecnologia de nou per trobar una manera pràctica de comunicar-nos entre tots els educadors de la manera més fàcil, apareix el walkie talkie.

És el moment d’estar al despatx, a l’ordinador fent informes o PEIS dels nois, agafant el telèfon i arxivant els faxos que arriben de la Fiscalia de Menors.

Tornem a estar a la cuina, els fogons ja calents i els forns desprenent l’olor del dinar. Un altre cafè i cap a la universitat.

He de parar a posar benzina, la ronda va força plena... Miro el rellotge, vaig bé de temps.

A classe ens projecten un power point, prenem apunts però ens anuncien que el penjaran al campus, (menys mal, pensem molts).

Ja estic arribant a casa, busco aparcament, està difícil avui.

Encara està el sopar per fer així que em poso mans a la obra mentre es fa una rentadora i miro les notícies a la televisió.

 +   + 

Des del sofà i casi amb els ulls tancats preparo el mòbil perquè soni demà a la mateixa hora.

Adaia Anglès.